Un 2012 quasi perfecte

Ja s'acaba el 2012.

Esportivament ha estat quasi perfecte. He aconseguit el meu gran objectiu: ser Finnisher d'un Ironman! Però vaig haver d'abandonar a Balaguer i vaig acabar molt malament a Berga.

Hem vaig posar al món del triatló per poder ser Finnisher, i això té una conseqüència: és adictiu!

Les hores de patiment a la piscina, a la carretera, camins i pista d'atletisme, és veuen recompensades amb l'orgasme que un viu quan arriba a la meta. És aquella sensació rara, en la qual passes de dir-te a tu mateix que "collons faig aquí" a dir-te just en el moment de deixar de correr "quina serà la pròxima".

En total han estat un total de 1770km nedant, 6472km pedalant i 1317km corrent. Això són 23 dies 52 hores i 22 minuts.

He pres part de l'Ironcat, el Campionat d'Espanya de Triatló per equips, l'Infern de Balaguer, el Triatló Olímpic de Banyoles i el Half de Berga. També he fet els duatlons de Reus, Igualada i la Segarra.

Per aquest any tinc pensat fer només Half's (Salou, Aritzaleku i Berga). El segon ironman el deixo pel 2014, que segons diuen el rumors la marca Ironman en farà un a Barcelona.

Bon any a tots!

Tornem a engegar la maquinària!!

Després del Half de Berga vaig acabar molt tocat físicament de cames. Mai havia patit tant físicament, i això hem va deixar seqüeles.

Al final de la cursa de Berga, van sortejar diversos obsequis, i bingo!, hem va tocar un estudi biomecànic de la bicicleta, gentilesa de Cyclistlab (http://www.cyclistlab.com).

A principi d'octubre vaig fer l'estudi, i les conclusions són excel·lents. Resulta que tots els meus mals i lesions de cames, provenen d'una mala posició a dalt de la bicicleta. Resulta que tinc el abductors massa curts i no puc anar acoplat a dalt de la bici. I jo a Berga, erre que erre, tot el circuit acoplat. A la cursa a peu ho vaig pagar molt car.

Després de les modificacions a la bicicleta, van venir les proves, i.... sorpresa, hem van desapareixer tots els meus mals.

Dos mesos més tard ja no recordo que és un mal de cames corrent.

També he de dir que he hagut d'afluixar molt el meu ritme d'entrenaments, ja que estic fent el projecte de final de carrera, i hem treu molt de temps d'entrenaments.

I ara, que ja tinc el projecte encarrilat i pràcticament acabat, és el moment de plantejar la propera temporada.

El primer objectiu serà el Half de Salou el 5 de maig. La resta ho estic estudiant.

Doncs bé, és hora d'engegar la maquinària, i demà comencem a tope!!!! Primer reconeixament del circuit de bici del Half.

Berga 2012, fins que l'abductor aguanti.

Demà toca el Half de Berga (1,9 nedant + 90 bici + 21 corrent).

 

Durant tot l’estiu he estat preparant aquesta cursa amb l’objectiu de baixar de les 5 hores (l’any passat vaig fer 5:02).

 

A finals d’agost estava a un molt bon nivell de natació i bici, i havia tornat a sentir-me molt bé corrent ràpid. L’Ironman de l’Ampolla hem va deixar molt tocat de cames i ritme.

 

Però des de fa dos setmanes tinc tocat l’abductor. Quan corro hem molesta, i m’avisa de que no faci el ruc. He hagut de baixar el ritme d’entrenaments i anar passant aquestes dues setmanes. Ara assegut davant de l’ordinador hem molesta.

 

L’objectiu de demà no canvia; intentar baixar de les 5 hores ........ o fins que l’abductor aguanti.

 

Ja veurem que passa, però estic segur que en la cursa a peu estaré molt entretingut tenint canvis d’impressions i discussions amb el meu abductor.

 

Al menys no serà un cursa avorrida.

FINISHER I …. CAMPIÓ DE CATALUNYA DE LLARGA DISTÀNCIA

Ahir era el dia D. El dia per al qual fa molt de temps que m’estic preparant. Pel camí he deixat moltes hores d’entrenaments i lesions que feien perillar la fita.

El divendres vaig anar cap a l’Ampolla amb el Jarda i la Daniela (company d’equip a la cursa). Vam anar al Breifing, on ens van els dorsals, records i totes les indicacions de la cursa.

Després hem ens vam trobar amb el Sergi Bermejo, l’altre company d’equip, que dormia amb nosaltres.

Era hora de deixar la bici i els estris a punt. Tot preparat.

Després vam donar un tomet pels box i a dormir aviat, que a les 5 ens havíem de llevar.

A les 5 del matí va sonar el despertador. Un bon esmorzar a l’habitació i continuant el procés d’hidratació.

A les 6 entravem a box. Allí m’esperava l’Ildefonso (company d’equip) el qual m’ha fet un reportatge que no té preu. Us recomano que visiteu la seva web http://www.ildefonsoserrano.com/

Ja no hi havia volta enrera. Tot a punt, concentrat i sense nervis.

A les 7 del matí donen la sortida. Com sempre vaig sortir sol per la part dreta per evitar cops. A l’arribar a la primera boya, el grup ja estava suficientment estirat per no haver-hi cops. La primera volta força bé, controlant el ritme, però desviant-me una mica de la trajectòria. Hem costava seguir recte. A la segona volta, seguim igual fins que a la meitat el de la moto d’aigua té la brillant idea de passar a fondo pel costat nostre. Amb l’onatge que va generar hem vaig empassar una glopada d’aigua. Bé més aviat de gasolina, perquè allò no era aigua. Vaig haver de parar un moment. Després vaig continuar al mateix ritme. En aquest moment ja anava sol. El grup de davant a uns 30 segons i pel darrera ningú que hem molestés. A la tercera hi última volta vaig augmentar una mica el ritme fins a meta.

Al sortir de l’aigua hem vaig trobar al pare que m’animava i després al Jordi Cugat.

Vaig sortir en el 17é amb un temps de 58:56.

Ara tocaven 180 km de bicicleta. Intento agafar un ritme constant i mantenint les pulsacions entre 130 i 140. Vaig rodant bé. Les tres primeres voltes a mitja de 31 km/h. Seguin les meves previsions.

A partir de la tercera volta hem trobo amb tota la meva afició. Tots els companys del club que hem van fer l’avituallament i hem van donar suportar (Pili, Lesli, Edu, Rubén, Marc, Anne, Alfonso, Jordi, Ildefonso, Mar).

Vaig anar menjant bocadillets de pernil salat i a la última volta una papilla de cereals de la meva filla. També m’anaven donant botellins amb enenrgy drink del 226r.

Hem vaig hidratar molt amb previsió per la marató.

A partir de la tercera volta va començar a bufar el vent. Cada vegada més fort.

La última volta va ser infernal. El vent de cara, d’anada cap a Camarles, no hem deixava anar més de 24-25 km/h forçant una mica. De tornada, sense forçar, 37-38km/h.

Això ens va castigar molt a tots els participants.

Després de 5:54 minuts vaig deixar la bici. El temps final amb transició inclosa 6:00 amb el 83é parcial.

Hem canvio, hem poso crema solar i cap a córrer.

Als 2 primers km ja veig que l’objectiu de 4 hores a la marató és impossible. Ja m’ha sortit una llaga al peu, del cel sembla que caigui foc i els quàdriceps els tinc rebentats. En aquests moments et venen tots els mals pensaments: que faig aquí, no acabaré, ... Però hem vaig posar al cap acabar per tal d’haver de tornar-la a fer i tornar a passar aquest patiment.

Arribo al primer avituallament, bec un got d’aigua, Coca-Cola i menjo alguna cosa. Un botellí d’aigua al cap i a córrer.

Ara ja ho veig tot diferent. Estic igual de rebentat però mentalitzat per acabar i disfrutar.

El que hem va ajudar molt va ser que cada volta trobava a la dona i els companys. També va baixar el Jordi Ferré. Hem va fer il·lusió. Ell és testimoni dels meus entrenos en bici a les 3 de la tarda. També van venir el Manolo i el Bernat.

Sembla mentida, però això ajuda molt psicològicament.

Passo la mitja marató amb 2 hores 10. Tampoc vaig tant malament.

A partir d’aquí comença el patiment de veritat. Les cames ja no tiren, els peus sembla que hi tingui brasses,... Però en canvi de cansament vaig bé. Vaig a una mitja de 135 pulsacions.

La quarta volta va ser molt dura, però la pitjor va ser la cinquena. Semblava que no s’acabava mai. Caminant i corrent les vaig acabar les dues.

Quan vaig acabar la cinquena volta vaig veure que la cursa era meva.

Començo la última volta, i ara ja ho veig tot de color de rosa. M’acompanyen el Marc i la Pili darrera meu i hem van donant conversa. Al costat i davant no hi poden anar ja que hem desqualificarien.

Quan hem queden 2 km per meta veiem que ve per darrera un triatleta que pot fer perillar la classificació per equips.

Com? Classificació per equips? Jo no hi comptava amb això. Intento pujar un mica el ritme per a que no m’agafi. A l’últim km, avanço a un que porta les mateixes voltes que jo i que va caminant. Apreto les dents i fins a meta, no vull que hem m’avanci.

I per fi la recta d’arribada, la gent aplaudint i la pell de gallina.

Objectiu complert: FINISHER. Temps total 11 hores 54 minuts.

I sorpresa, CAMPIÓ DE CATALUNYA DE LLARGA DISTÀNCIA amb el Jaroslav Brynda (2n classificat) i el Sergi Bermejo (3r classificat)

Només donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest somni: la meva dona, la familia, els companys d’equip,.... Gràcies a tots!!!

Fen proves per al dia D

Aquesta setmana he fet experiments de cara a l’Ironcat per acabar de definir amb que aniré i que menjaré.

El primer que he provat ha estat la bici de contrarellotge de l’amic Manolo Carmona (Spikejumper).

Potser no va ser el dia ideal ja que bufava molt de vent i vaig patir molt amb la roda de perfil de davant, sobretot baixant d’Alforja, però hem va servir per veure que no puc córrer amb ella a el dia de la cursa.

La posició és diferent i la musculatura que es fa servir també. Als 5 km de sortida ja tenia els quàdriceps carregats. Necessitaria un període d’adaptació d’1 o 2 mesos que no tinc. Si fossin menys km encara me la podria jugar.

Al final correré amb la meva. I si no fa molt de vent li posarem unes rodes perfil o la de tres pals del Manolo.

El dijous va tocar provar l’alimentació. Vaig aprofitar una sortida a ritme bastant alegre per dinar dalt de la bici.

Hem vaig preparar dins d’un bidó d’aigua de ½ litre una papilla de multicereals que vaig robat a la meva filla petita. També hem vaig emportar un crostó de pa.

Durant els primers 30 km vaig aprofitar per anar menjant la papilla fent glops cada 15 minuts. I el crostó de pa el vaig deixar pel final.

Va sortir força bé l’experiment. Així que durant la bici m’aniré alimentant de bocadillets de tonyina, pernil salat,... i a la última volta una bona papilla de cereals.

Si algú vol donar suggeriments ja sap.

Duatló de la Segarra + Mitja Marató

Aquest cap de setmana he continuat amb la meva preparació per a l’Ironcat.

Dissabte a la tarda ha tocat córrer la última cursa abans de l’Ironcat, el duatló de la Segarra.

Aquest duatló m’ha fet especial il·lusió ja que l’he corregut amb la Mireia i l’Anna, que debutaven en això de la triatló.

Pel que fa la cursa, força content, tot i el fred i la pluja que hi havia durant l’escalfament.

El primer sector a peu, com sempre, bastant incòmode, ja que hem costa agafar el ritme. Tot hi així he arribat amb el Mateo al primer canvi.

Durant el canvi m’he fotut una bona castanya amb la bici degut al terra mullat. Però res, un morat i prou.

La intenció era portar al Mateo darrera. Els primers 10 km de la ruta eren tots de baixada. Per sort m’he trobat un bon grup que anava col·laborant (al·leluia) i en el que hi havia el Mateo, la qual cosa m’ha permès anar descansant. Tot i així, al final de la zona de baixada m’he posat a tirar.

Un cop abaix era el moment de començar a pujar. M’he escapat amb un noi de l’Igualada i hem anat tirant fort. Hem anat avançant corredors sense que ningú ens seguis.

A l’última pujada (uns 2km) he pogut deixar el company de ruta.

Ara tocava tornar a patir. M’ha anant molt bé que el primer km ha estat tot de baixada. Així he pogut descarregar cames.

Al final 1:18 i 108é.

.....

I aquest matí hem tocaven 20km a ritme. Al final m’han sortit 21,1Km amb 1:48. Més o menys a un ritme de 5:00 el km, tot i el vent que feia avui.

Al final he patit una mica de dolor de genolls i cames, però he pogut mantenir el ritme ja que de fondo anava molt bé.

Ara a descansar i preparar el cos per als entrenos d’aquesta setmana.

Prova de foc superada

Avui tocava posar-me a prova físicament. Sortida des de Riudoms fins a Tortosa, i pujar el Mont-Caro. I després si les forces acompanyaven, fer una petita transició corrent.

A les 9  del matí he quedat amb la Pili i l’Alfonso a la rotonda de la N-340 de Cambrils. Hem baixat rodant sense apretar. Un cop hem arribat a l’Ampolla, hem entrat a dins el poble i hem agafat la carretera per on passa el circuit de bici de l’Ironcat (reconeixement del circuit). Un cop arribat hem a Camarles hem tornat a agafar la N-340 i cap a Tortosa. En total han sortit 90 km amb 3 hores, amb una bona mitja de 30km/h.

Allí hem aprofitat que han baixat amb cotxe l’Aroa, la Leslie i els pares de l’Alfonso (la Mar i l’Ildefonso), per omplir de beguda els bidons, treure’ns la roba d’abric i cap amunt.

De pujada hem trobat l’amic Jordi Cugat, que feia temps que no veiem. Ens ha acompanyat una estona.

He aprofitat per fer una pujada bastant suau dins del que pot permetre el Caro, per tal de no carregar els meus genolls. Cada vegada que faig pujades d’aquestes acabo amb els genolls inflats i adolorits. He anat pujant amb l’Aroa.

Al final tots hem fet el cim, cadascú al seu ritme.

I després la millor part, la baixada. Ha estat molt xula, excepte els últims 4-5 km que estan fatal.

Al final 150 km de bici amb 6 hores i 20 minuts de temps efectiu.

Ara era el moment de provar la transició. Ens hem posat les sabatilles, i juntament amb la Pili i l’Alfonso a corre una mica. 3km amb una mitja de 4:45. M’he sentit molt bé tot i els km que portava a les cames.

Tota aquesta ruta m’ha servit per veure que començo a afinar de cara a l’Ironcat. Patiré com tothom però el podré disfrutar de la cursa.

Ara toca més kilòmetres d’entreno per anar afinant el cos, sobre tot el córrer que és el que porto pitjor per culpa de les lesions a la cuixa.

Duatló d'Igualada

Primera competició de l’any per començar a agafar ritme de competició. Anava a passar-m’ho bé i m’ho he passat genial.

He tingut molt bones sensacions corrent (que falta hem feia), amb les típiques molèsties, però molt bé. He sortit al mig de la multitud, i fins que no hem sortit de la pista d’atletisme (km 1) no he pogut marcar el meu ritme. Poc a poc he anat recuperant posicions. El circuit no era massa planet, amb moltes pujades i baixades i per terra.

He corregut fort però còmode, i surt una mitja de 4:23.

Arribo a la transició i tot perfecte. Veig que porto darrera a poc temps els dos júniors de l’equip, el Mateo i el Joaquin.

Comença la cursa i intento tirar ja que són 10 km de pujada i ja intentaré recuperar de baixada. La intenció és posar-me en un bon grup.

Però hem sorprenc de mi mateix. Cada vegada que tenim un grupet fet, bé la pujada, tiro una mica i no segueix ningú. Doncs cap a davant. Torno a fer grupet de 5-6. Pujada i no bé ningú.

Resignat vaig tirant tot el que puc.

Arribo a dalt bé de forces i ben hidratat. Suposo que ara podrem fer algun grupet maco per fer la baixada de 10km.

Doncs tampoc hi ha manera. Un noi i jo anem fent els relleus i tota la penya darrera “xupan” roda. A 3km de meta veig que podem atrapar el grup de davant i hem poso a davant a tirar com un animal. Quan casi que ja els tenim hem giro per demanar un relleu, i resulta que no hi havia ningú darrera. Al final no aconsegueixo arribar al grup de davant però molt content del sector de bici amb una mitja de 33,38km/h

Arriba la segona transició i la lio una mica. Hem poso davant d’on tinc que deixar la bici, però no ho veig ja que hem guio per les sabates. Buscant buscant, al final les trobo sota la bici del costat amagadetes. Total, que els que havia deixat enrere als últims 3 km hem recuperen tot el que he guanyat.

Surto a córrer. Ara toca fer una volta al circuit al revés. En aquest sentit és més puta. Les pujades i baixades maten més ara (i no pel fet d’anar cansat). Hem surt una mitja de 4:35

Total, arribo esprintant a la meta. Temps final 1:14:28.

Esperant a que arribin els trams amb aigua per donar guerra!!!

Setmana progressiva

La setmana va començar força malament. Dilluns hem vaig aixecar enganxat de l'esquena. Quin mal!!!! Per tant, el millor va ser descansar.

Dimarts vaig provar de sortir amb la bici de carretera. Tenia 5 sèries de 4km. L'esquena només hem va deixar fer-ne 3,5. Però millorant.

El dimecres tocava corre i nedar. El corre força bé, tot i el ventenal que feia al Ploms. Després cap a l'aigua. Impossible!!!!!!!!!!!!!! Quin mal l'esquena quan estirava el braç dret. Vaig fer 1500 molt suaus i cap a casa.

Dijous sortida amb la de carretera i molt bones sensacions. Vaig poder fer tot l'entreno al complet.

Divendres a passar-m'ho bé amb els amics de la BTT. Vam disfrutar molt .

Dissabte sortideta a rodar amb bici i per la tarda a córrer una mica.

I avui sortida llarga fins a l'Ampolla i tornar (114km). I després de dinar 30 minutets corrent per estirar les cames.

En total: 288Km amb bici, 25km corrent i 1500m nedant. Podem dir que ha estat una setmana progressiva

Anem millorant!

Sembla que la cama comença a respondre bé. Avui ja he pogut córrer 35 minuts a un ritme suau i sense cap dolor. Alguna petita molèstia, però bé. Ara cal acabar d’afinar la cama, per la setmana que bé poder començar a pujar intensitat en els entrenaments de córrer.

Pel que fa la bici hem sento força bé. El cos hem responen. Amb un parellet de kilos menys ja tornaré a tenir el ritme que tenia abans del “parón” del novembre (en vaig pujar 5-6).

I el tema de nedar força bé. Avui entreno “durillo” pel que fa a la intensitat. Les 10x100 pales cada 1’30 del principi les he aguantat millor del que esperava.

Fa una setmana ho veia tot una mica negre. Avui ja ho veig tot una miqueta més clar. A veure si la setmana que bé ja puc rendir al 100% en totes tres disciplines.

Ja tinc el regal de Reis!!!

No era el que havia demanat per Reis, però s’ha presentat una molt bona oportunitat per poder tenir un electroestimulador de la marca Compex. A la web de Triavip va posar 10 unitats del Compex Runner a 299 euros amb unes ulleres de sol de regal. El preu de mercat del Compex Runner és de 550 euros.

Ara ja està carregant, i aquesta nit toca sessió d’abdominals i un estoneta amb la funció Tens (rehabilitació) al colze per alleugerir el dolor de la meva epicondolitis.

La forquilla d’aire/oli de BTT haurà d’esperar.

Sabatilles noves: New Balance MR 1080

Avui m'he firat unes sabatilles noves per anar a correr. Les que portava hem molestaven molt quan feia tirades llargues. Resulta que eren mig número més petit del que hem tocava. Fins ara feia servir un 43 o 43 1/2. Doncs ara hem toca portar un 44. O hem creix el peu o la mida de les sabatilles se la passen per....

Al final he agafat unes New Balance MR 1080

És la sucesora de la 1064. Pesa 340 gramos, i ha estat disenyada para aquells que busquen el màxim d'amortiguació i estabilitat i es ideal per a corredors neutres que pesin més de 75 kilos i en entrenaments llargs.

Al mal temps…. bona cara.

Quan tot sembla que anava bé, que havia recuperat la forma, aguantant els entrenaments durs que toquen per aquestes dates,....  petit contratemps.

Dilluns, en les dues últimes sèries de les 10x500 a ritme ràpid, hem va començar a fer mal el glutis dret. Un dolor suportable. Després 4000m. a la piscina. Vaig sortir molt content de l’entreno fet.

Però l’endemà al matí, quan hem vaig voler aixecar del llit, no podia moure la cama del mal que hem feia el glutis. Suposo que deu se ser una petita contractura. Després de dos dies de repòs i d’anar coix per tot arreu, sembla que ja no fa mal.

De totes maneres esperaré fins dissabte per agafar la bici i provar a veure com va.

I si va tot bé, dilluns tornem als entrenaments normals.