Fen proves per al dia D

Aquesta setmana he fet experiments de cara a l’Ironcat per acabar de definir amb que aniré i que menjaré.

El primer que he provat ha estat la bici de contrarellotge de l’amic Manolo Carmona (Spikejumper).

Potser no va ser el dia ideal ja que bufava molt de vent i vaig patir molt amb la roda de perfil de davant, sobretot baixant d’Alforja, però hem va servir per veure que no puc córrer amb ella a el dia de la cursa.

La posició és diferent i la musculatura que es fa servir també. Als 5 km de sortida ja tenia els quàdriceps carregats. Necessitaria un període d’adaptació d’1 o 2 mesos que no tinc. Si fossin menys km encara me la podria jugar.

Al final correré amb la meva. I si no fa molt de vent li posarem unes rodes perfil o la de tres pals del Manolo.

El dijous va tocar provar l’alimentació. Vaig aprofitar una sortida a ritme bastant alegre per dinar dalt de la bici.

Hem vaig preparar dins d’un bidó d’aigua de ½ litre una papilla de multicereals que vaig robat a la meva filla petita. També hem vaig emportar un crostó de pa.

Durant els primers 30 km vaig aprofitar per anar menjant la papilla fent glops cada 15 minuts. I el crostó de pa el vaig deixar pel final.

Va sortir força bé l’experiment. Així que durant la bici m’aniré alimentant de bocadillets de tonyina, pernil salat,... i a la última volta una bona papilla de cereals.

Si algú vol donar suggeriments ja sap.

Duatló de la Segarra + Mitja Marató

Aquest cap de setmana he continuat amb la meva preparació per a l’Ironcat.

Dissabte a la tarda ha tocat córrer la última cursa abans de l’Ironcat, el duatló de la Segarra.

Aquest duatló m’ha fet especial il·lusió ja que l’he corregut amb la Mireia i l’Anna, que debutaven en això de la triatló.

Pel que fa la cursa, força content, tot i el fred i la pluja que hi havia durant l’escalfament.

El primer sector a peu, com sempre, bastant incòmode, ja que hem costa agafar el ritme. Tot hi així he arribat amb el Mateo al primer canvi.

Durant el canvi m’he fotut una bona castanya amb la bici degut al terra mullat. Però res, un morat i prou.

La intenció era portar al Mateo darrera. Els primers 10 km de la ruta eren tots de baixada. Per sort m’he trobat un bon grup que anava col·laborant (al·leluia) i en el que hi havia el Mateo, la qual cosa m’ha permès anar descansant. Tot i així, al final de la zona de baixada m’he posat a tirar.

Un cop abaix era el moment de començar a pujar. M’he escapat amb un noi de l’Igualada i hem anat tirant fort. Hem anat avançant corredors sense que ningú ens seguis.

A l’última pujada (uns 2km) he pogut deixar el company de ruta.

Ara tocava tornar a patir. M’ha anant molt bé que el primer km ha estat tot de baixada. Així he pogut descarregar cames.

Al final 1:18 i 108é.

.....

I aquest matí hem tocaven 20km a ritme. Al final m’han sortit 21,1Km amb 1:48. Més o menys a un ritme de 5:00 el km, tot i el vent que feia avui.

Al final he patit una mica de dolor de genolls i cames, però he pogut mantenir el ritme ja que de fondo anava molt bé.

Ara a descansar i preparar el cos per als entrenos d’aquesta setmana.