FINISHER I …. CAMPIÓ DE CATALUNYA DE LLARGA DISTÀNCIA

Ahir era el dia D. El dia per al qual fa molt de temps que m’estic preparant. Pel camí he deixat moltes hores d’entrenaments i lesions que feien perillar la fita.

El divendres vaig anar cap a l’Ampolla amb el Jarda i la Daniela (company d’equip a la cursa). Vam anar al Breifing, on ens van els dorsals, records i totes les indicacions de la cursa.

Després hem ens vam trobar amb el Sergi Bermejo, l’altre company d’equip, que dormia amb nosaltres.

Era hora de deixar la bici i els estris a punt. Tot preparat.

Després vam donar un tomet pels box i a dormir aviat, que a les 5 ens havíem de llevar.

A les 5 del matí va sonar el despertador. Un bon esmorzar a l’habitació i continuant el procés d’hidratació.

A les 6 entravem a box. Allí m’esperava l’Ildefonso (company d’equip) el qual m’ha fet un reportatge que no té preu. Us recomano que visiteu la seva web http://www.ildefonsoserrano.com/

Ja no hi havia volta enrera. Tot a punt, concentrat i sense nervis.

A les 7 del matí donen la sortida. Com sempre vaig sortir sol per la part dreta per evitar cops. A l’arribar a la primera boya, el grup ja estava suficientment estirat per no haver-hi cops. La primera volta força bé, controlant el ritme, però desviant-me una mica de la trajectòria. Hem costava seguir recte. A la segona volta, seguim igual fins que a la meitat el de la moto d’aigua té la brillant idea de passar a fondo pel costat nostre. Amb l’onatge que va generar hem vaig empassar una glopada d’aigua. Bé més aviat de gasolina, perquè allò no era aigua. Vaig haver de parar un moment. Després vaig continuar al mateix ritme. En aquest moment ja anava sol. El grup de davant a uns 30 segons i pel darrera ningú que hem molestés. A la tercera hi última volta vaig augmentar una mica el ritme fins a meta.

Al sortir de l’aigua hem vaig trobar al pare que m’animava i després al Jordi Cugat.

Vaig sortir en el 17é amb un temps de 58:56.

Ara tocaven 180 km de bicicleta. Intento agafar un ritme constant i mantenint les pulsacions entre 130 i 140. Vaig rodant bé. Les tres primeres voltes a mitja de 31 km/h. Seguin les meves previsions.

A partir de la tercera volta hem trobo amb tota la meva afició. Tots els companys del club que hem van fer l’avituallament i hem van donar suportar (Pili, Lesli, Edu, Rubén, Marc, Anne, Alfonso, Jordi, Ildefonso, Mar).

Vaig anar menjant bocadillets de pernil salat i a la última volta una papilla de cereals de la meva filla. També m’anaven donant botellins amb enenrgy drink del 226r.

Hem vaig hidratar molt amb previsió per la marató.

A partir de la tercera volta va començar a bufar el vent. Cada vegada més fort.

La última volta va ser infernal. El vent de cara, d’anada cap a Camarles, no hem deixava anar més de 24-25 km/h forçant una mica. De tornada, sense forçar, 37-38km/h.

Això ens va castigar molt a tots els participants.

Després de 5:54 minuts vaig deixar la bici. El temps final amb transició inclosa 6:00 amb el 83é parcial.

Hem canvio, hem poso crema solar i cap a córrer.

Als 2 primers km ja veig que l’objectiu de 4 hores a la marató és impossible. Ja m’ha sortit una llaga al peu, del cel sembla que caigui foc i els quàdriceps els tinc rebentats. En aquests moments et venen tots els mals pensaments: que faig aquí, no acabaré, ... Però hem vaig posar al cap acabar per tal d’haver de tornar-la a fer i tornar a passar aquest patiment.

Arribo al primer avituallament, bec un got d’aigua, Coca-Cola i menjo alguna cosa. Un botellí d’aigua al cap i a córrer.

Ara ja ho veig tot diferent. Estic igual de rebentat però mentalitzat per acabar i disfrutar.

El que hem va ajudar molt va ser que cada volta trobava a la dona i els companys. També va baixar el Jordi Ferré. Hem va fer il·lusió. Ell és testimoni dels meus entrenos en bici a les 3 de la tarda. També van venir el Manolo i el Bernat.

Sembla mentida, però això ajuda molt psicològicament.

Passo la mitja marató amb 2 hores 10. Tampoc vaig tant malament.

A partir d’aquí comença el patiment de veritat. Les cames ja no tiren, els peus sembla que hi tingui brasses,... Però en canvi de cansament vaig bé. Vaig a una mitja de 135 pulsacions.

La quarta volta va ser molt dura, però la pitjor va ser la cinquena. Semblava que no s’acabava mai. Caminant i corrent les vaig acabar les dues.

Quan vaig acabar la cinquena volta vaig veure que la cursa era meva.

Començo la última volta, i ara ja ho veig tot de color de rosa. M’acompanyen el Marc i la Pili darrera meu i hem van donant conversa. Al costat i davant no hi poden anar ja que hem desqualificarien.

Quan hem queden 2 km per meta veiem que ve per darrera un triatleta que pot fer perillar la classificació per equips.

Com? Classificació per equips? Jo no hi comptava amb això. Intento pujar un mica el ritme per a que no m’agafi. A l’últim km, avanço a un que porta les mateixes voltes que jo i que va caminant. Apreto les dents i fins a meta, no vull que hem m’avanci.

I per fi la recta d’arribada, la gent aplaudint i la pell de gallina.

Objectiu complert: FINISHER. Temps total 11 hores 54 minuts.

I sorpresa, CAMPIÓ DE CATALUNYA DE LLARGA DISTÀNCIA amb el Jaroslav Brynda (2n classificat) i el Sergi Bermejo (3r classificat)

Només donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest somni: la meva dona, la familia, els companys d’equip,.... Gràcies a tots!!!