Ahir era el dia D. El dia per al qual fa molt de temps que
m’estic preparant. Pel camí he deixat moltes hores d’entrenaments i lesions que
feien perillar la fita.
El divendres vaig anar cap a l’Ampolla amb el Jarda i la
Daniela (company d’equip a la cursa). Vam anar al Breifing, on ens van els
dorsals, records i totes les indicacions de la cursa.
Després hem ens vam trobar amb el Sergi Bermejo, l’altre
company d’equip, que dormia amb nosaltres.
Era hora de deixar la bici i els estris a punt. Tot
preparat.
Després vam donar un tomet pels box i a dormir aviat, que a
les 5 ens havíem de llevar.
A les 5 del matí va sonar el despertador. Un bon esmorzar a l’habitació
i continuant el procés d’hidratació.
A les 6 entravem a box. Allí m’esperava l’Ildefonso (company
d’equip) el qual m’ha fet un reportatge que no té preu. Us recomano que visiteu
la seva web http://www.ildefonsoserrano.com/
Ja no hi havia volta enrera. Tot a punt, concentrat i sense
nervis.
A les 7 del matí donen la sortida. Com sempre vaig sortir
sol per la part dreta per evitar cops. A l’arribar a la primera boya, el grup
ja estava suficientment estirat per no haver-hi cops. La primera volta força
bé, controlant el ritme, però desviant-me una mica de la trajectòria. Hem
costava seguir recte. A la segona volta, seguim igual fins que a la meitat el
de la moto d’aigua té la brillant idea de passar a fondo pel costat nostre. Amb
l’onatge que va generar hem vaig empassar una glopada d’aigua. Bé més aviat de
gasolina, perquè allò no era aigua. Vaig haver de parar un moment. Després vaig
continuar al mateix ritme. En aquest moment ja anava sol. El grup de davant a
uns 30 segons i pel darrera ningú que hem molestés. A la tercera hi última
volta vaig augmentar una mica el ritme fins a meta.
Al sortir de l’aigua hem vaig trobar al pare que m’animava i
després al Jordi Cugat.
Vaig sortir en el 17é amb un temps de 58:56.
Ara tocaven 180 km de bicicleta. Intento agafar un ritme
constant i mantenint les pulsacions entre 130 i 140. Vaig rodant bé. Les tres
primeres voltes a mitja de 31 km/h. Seguin les meves previsions.
A partir de la tercera volta hem trobo amb tota la meva
afició. Tots els companys del club que hem van fer l’avituallament i hem van
donar suportar (Pili, Lesli, Edu, Rubén, Marc, Anne, Alfonso, Jordi, Ildefonso,
Mar).
Vaig anar menjant bocadillets de pernil salat i a la última
volta una papilla de cereals de la meva filla. També m’anaven donant botellins
amb enenrgy drink del 226r.
Hem vaig hidratar molt amb previsió per la marató.
A partir de la tercera volta va començar a bufar el vent.
Cada vegada més fort.
La última volta va ser infernal. El vent de cara, d’anada
cap a Camarles, no hem deixava anar més de 24-25 km/h forçant una mica. De
tornada, sense forçar, 37-38km/h.
Això ens va castigar molt a tots els participants.
Després de 5:54 minuts vaig deixar la bici. El temps final
amb transició inclosa 6:00 amb el 83é parcial.
Hem canvio, hem poso crema solar i cap a córrer.
Als 2 primers km ja veig que l’objectiu de 4 hores a la
marató és impossible. Ja m’ha sortit una llaga al peu, del cel sembla que
caigui foc i els quàdriceps els tinc rebentats. En aquests moments et venen
tots els mals pensaments: que faig aquí, no acabaré, ... Però hem vaig posar al
cap acabar per tal d’haver de tornar-la a fer i tornar a passar aquest
patiment.
Arribo al primer avituallament, bec un got d’aigua, Coca-Cola
i menjo alguna cosa. Un botellí d’aigua al cap i a córrer.
Ara ja ho veig tot diferent. Estic igual de rebentat però
mentalitzat per acabar i disfrutar.
El que hem va ajudar molt va ser que cada volta trobava a la
dona i els companys. També va baixar el Jordi Ferré. Hem va fer il·lusió. Ell
és testimoni dels meus entrenos en bici a les 3 de la tarda. També van venir el
Manolo i el Bernat.
Sembla mentida, però això ajuda molt psicològicament.
Passo la mitja marató amb 2 hores 10. Tampoc vaig tant
malament.
A partir d’aquí comença el patiment de veritat. Les cames ja
no tiren, els peus sembla que hi tingui brasses,... Però en canvi de cansament
vaig bé. Vaig a una mitja de 135 pulsacions.
La quarta volta va ser molt dura, però la pitjor va ser la
cinquena. Semblava que no s’acabava mai. Caminant i corrent les vaig acabar les
dues.
Quan vaig acabar la cinquena volta vaig veure que la cursa
era meva.
Començo la última volta, i ara ja ho veig tot de color de
rosa. M’acompanyen el Marc i la Pili darrera meu i hem van donant conversa. Al
costat i davant no hi poden anar ja que hem desqualificarien.
Quan hem queden 2 km per meta veiem que ve per darrera un
triatleta que pot fer perillar la classificació per equips.
Com? Classificació per equips? Jo no hi comptava amb això.
Intento pujar un mica el ritme per a que no m’agafi. A l’últim km, avanço a un
que porta les mateixes voltes que jo i que va caminant. Apreto les dents i fins
a meta, no vull que hem m’avanci.
I per fi la recta d’arribada, la gent aplaudint i la pell de
gallina.
Objectiu complert: FINISHER. Temps total 11 hores 54 minuts.
I sorpresa, CAMPIÓ DE CATALUNYA DE LLARGA DISTÀNCIA amb el Jaroslav
Brynda (2n classificat) i el Sergi Bermejo (3r classificat)
Només donar les gràcies a tots els que han fet possible
aquest somni: la meva dona, la familia, els companys d’equip,.... Gràcies a
tots!!!
És curiós, a la mitja de Tarragona anava super preparat, amb 6kg menys de pes, motivat per baixar d'1:30, i va faig 1:33 (la pluja i el vent no van ajudar). I en canvi la cursa que menys preparo i em surt prefecte.
