Pa verme matao!!!!

Pa verme matao!!!! Ahir vaig tenir tota la sort de món. Vaig sortir amb BTT i vaig tenir un “pinyu” important amb bici. 

Vaig sortir amb el Lluís i l’Eduard a fer una sortida de 2 hores. Fins al moment tot anava molt bé. El terreny perfecte, tot mullat i amb molts rierols. 

Quan ja havíem passat la trialera més difícil, circulant per un camí de mas, ample i planet, vam passar per un rierol. Jo anava xerrant amb l’Eduard. Només recordo està a terra. 

Resulta que sota el rierol s’havia fet un pou d’un metre de fons i d’ample, i que no es veia. Dins el forat va entrar la roda del davant, el manillar de la bici i part dels braços. I finalment vaig picar de cap a terra com si fes el pi i sense mans. 


Ahir vaig anar al CAP, i avui a l’hospital. Per sort, res trencat ni fisurat, però porto una bona sacsada de la nuca fins a mitja esquena i tot el pit. El coll pràcticament immòbil. 

Repòs per un dies fins que baixi el dolor. No res pel que podia haver estat. 

Sembla que la bici nova estigui maleïda: 4 sortides = 5 caigudes. 

Hauré d’aparcar-la uns dies.