Cursa inesperada

Aquest cap de setmana he fet la Mitja de Cambrils amb un resultat final que em farà reflexionar

He arribat sense preparació ni ganes degut a la falta d'entrenament. Des de fa dos mesos que no faig tirades de més de 55'.

Conscient d'això, dissabte vaig sortir en bici amb la Pili​, el Juanjo​, el Dani  i el Francis. Al final 80km plans però amb el ganivet a la boca com sempre. 

Diumenge em presento a la sortida de la mitja. Com sempre hi ha molt bon ambient. Em trobo amb els companys/es del club i ens fem les fotos. Les noies han preparat unes samarretes de suport a la Margarita, i jo em poso la d'ella. Ens fem les tradicionals fotos i cap a la sortida.

Em poso a primera línia amb la intenció de fer una cursa sense cap objectiu (mentida, que no m'agafés el pacer 1:40). Intentant disfrutar i mirar de deixar algo per al final.

Del km 7 al 9 em trobo a l'Edu Queralt que va en bici i anem xerrant durant els 2 km. Em sentia bé.

Passo pels 10km amb 43 llargs. A partir d'aquí em prec un gel i a mirar de mantenir el ritme.

Fem un grup de 5-6 i em trobo còmode.

Passem el km 15 i miro d'apretar una mica, ja que veig que vaig bé per baixar d'1:35. Començo a recuperar llocs i fins a meta. Com sempre els últims 2km patint com un animal.

Final 1:32:13, MILLOR MARCA PERSONAL!!!

És curiós, a la mitja de Tarragona anava super preparat, amb 6kg menys de pes, motivat per baixar d'1:30, i va faig 1:33 (la pluja i el vent no van ajudar). I en canvi la cursa que menys preparo i em surt prefecte.

Crec que a Tarragona em va matar intentar seguir el pacer 1:30.

La temporada que ve ho tornarem a provar. Ara toca bici, triatlons i un repte molt dur i especial que ja sabreu més endavant.