Duatló de la Segarra + Mitja Marató

Aquest cap de setmana he continuat amb la meva preparació per a l’Ironcat.

Dissabte a la tarda ha tocat córrer la última cursa abans de l’Ironcat, el duatló de la Segarra.

Aquest duatló m’ha fet especial il·lusió ja que l’he corregut amb la Mireia i l’Anna, que debutaven en això de la triatló.

Pel que fa la cursa, força content, tot i el fred i la pluja que hi havia durant l’escalfament.

El primer sector a peu, com sempre, bastant incòmode, ja que hem costa agafar el ritme. Tot hi així he arribat amb el Mateo al primer canvi.

Durant el canvi m’he fotut una bona castanya amb la bici degut al terra mullat. Però res, un morat i prou.

La intenció era portar al Mateo darrera. Els primers 10 km de la ruta eren tots de baixada. Per sort m’he trobat un bon grup que anava col·laborant (al·leluia) i en el que hi havia el Mateo, la qual cosa m’ha permès anar descansant. Tot i així, al final de la zona de baixada m’he posat a tirar.

Un cop abaix era el moment de començar a pujar. M’he escapat amb un noi de l’Igualada i hem anat tirant fort. Hem anat avançant corredors sense que ningú ens seguis.

A l’última pujada (uns 2km) he pogut deixar el company de ruta.

Ara tocava tornar a patir. M’ha anant molt bé que el primer km ha estat tot de baixada. Així he pogut descarregar cames.

Al final 1:18 i 108é.

.....

I aquest matí hem tocaven 20km a ritme. Al final m’han sortit 21,1Km amb 1:48. Més o menys a un ritme de 5:00 el km, tot i el vent que feia avui.

Al final he patit una mica de dolor de genolls i cames, però he pogut mantenir el ritme ja que de fondo anava molt bé.

Ara a descansar i preparar el cos per als entrenos d’aquesta setmana.

Prova de foc superada

Avui tocava posar-me a prova físicament. Sortida des de Riudoms fins a Tortosa, i pujar el Mont-Caro. I després si les forces acompanyaven, fer una petita transició corrent.

A les 9  del matí he quedat amb la Pili i l’Alfonso a la rotonda de la N-340 de Cambrils. Hem baixat rodant sense apretar. Un cop hem arribat a l’Ampolla, hem entrat a dins el poble i hem agafat la carretera per on passa el circuit de bici de l’Ironcat (reconeixement del circuit). Un cop arribat hem a Camarles hem tornat a agafar la N-340 i cap a Tortosa. En total han sortit 90 km amb 3 hores, amb una bona mitja de 30km/h.

Allí hem aprofitat que han baixat amb cotxe l’Aroa, la Leslie i els pares de l’Alfonso (la Mar i l’Ildefonso), per omplir de beguda els bidons, treure’ns la roba d’abric i cap amunt.

De pujada hem trobat l’amic Jordi Cugat, que feia temps que no veiem. Ens ha acompanyat una estona.

He aprofitat per fer una pujada bastant suau dins del que pot permetre el Caro, per tal de no carregar els meus genolls. Cada vegada que faig pujades d’aquestes acabo amb els genolls inflats i adolorits. He anat pujant amb l’Aroa.

Al final tots hem fet el cim, cadascú al seu ritme.

I després la millor part, la baixada. Ha estat molt xula, excepte els últims 4-5 km que estan fatal.

Al final 150 km de bici amb 6 hores i 20 minuts de temps efectiu.

Ara era el moment de provar la transició. Ens hem posat les sabatilles, i juntament amb la Pili i l’Alfonso a corre una mica. 3km amb una mitja de 4:45. M’he sentit molt bé tot i els km que portava a les cames.

Tota aquesta ruta m’ha servit per veure que començo a afinar de cara a l’Ironcat. Patiré com tothom però el podré disfrutar de la cursa.

Ara toca més kilòmetres d’entreno per anar afinant el cos, sobre tot el córrer que és el que porto pitjor per culpa de les lesions a la cuixa.

Duatló d'Igualada

Primera competició de l’any per començar a agafar ritme de competició. Anava a passar-m’ho bé i m’ho he passat genial.

He tingut molt bones sensacions corrent (que falta hem feia), amb les típiques molèsties, però molt bé. He sortit al mig de la multitud, i fins que no hem sortit de la pista d’atletisme (km 1) no he pogut marcar el meu ritme. Poc a poc he anat recuperant posicions. El circuit no era massa planet, amb moltes pujades i baixades i per terra.

He corregut fort però còmode, i surt una mitja de 4:23.

Arribo a la transició i tot perfecte. Veig que porto darrera a poc temps els dos júniors de l’equip, el Mateo i el Joaquin.

Comença la cursa i intento tirar ja que són 10 km de pujada i ja intentaré recuperar de baixada. La intenció és posar-me en un bon grup.

Però hem sorprenc de mi mateix. Cada vegada que tenim un grupet fet, bé la pujada, tiro una mica i no segueix ningú. Doncs cap a davant. Torno a fer grupet de 5-6. Pujada i no bé ningú.

Resignat vaig tirant tot el que puc.

Arribo a dalt bé de forces i ben hidratat. Suposo que ara podrem fer algun grupet maco per fer la baixada de 10km.

Doncs tampoc hi ha manera. Un noi i jo anem fent els relleus i tota la penya darrera “xupan” roda. A 3km de meta veig que podem atrapar el grup de davant i hem poso a davant a tirar com un animal. Quan casi que ja els tenim hem giro per demanar un relleu, i resulta que no hi havia ningú darrera. Al final no aconsegueixo arribar al grup de davant però molt content del sector de bici amb una mitja de 33,38km/h

Arriba la segona transició i la lio una mica. Hem poso davant d’on tinc que deixar la bici, però no ho veig ja que hem guio per les sabates. Buscant buscant, al final les trobo sota la bici del costat amagadetes. Total, que els que havia deixat enrere als últims 3 km hem recuperen tot el que he guanyat.

Surto a córrer. Ara toca fer una volta al circuit al revés. En aquest sentit és més puta. Les pujades i baixades maten més ara (i no pel fet d’anar cansat). Hem surt una mitja de 4:35

Total, arribo esprintant a la meta. Temps final 1:14:28.

Esperant a que arribin els trams amb aigua per donar guerra!!!

Setmana progressiva

La setmana va començar força malament. Dilluns hem vaig aixecar enganxat de l'esquena. Quin mal!!!! Per tant, el millor va ser descansar.

Dimarts vaig provar de sortir amb la bici de carretera. Tenia 5 sèries de 4km. L'esquena només hem va deixar fer-ne 3,5. Però millorant.

El dimecres tocava corre i nedar. El corre força bé, tot i el ventenal que feia al Ploms. Després cap a l'aigua. Impossible!!!!!!!!!!!!!! Quin mal l'esquena quan estirava el braç dret. Vaig fer 1500 molt suaus i cap a casa.

Dijous sortida amb la de carretera i molt bones sensacions. Vaig poder fer tot l'entreno al complet.

Divendres a passar-m'ho bé amb els amics de la BTT. Vam disfrutar molt .

Dissabte sortideta a rodar amb bici i per la tarda a córrer una mica.

I avui sortida llarga fins a l'Ampolla i tornar (114km). I després de dinar 30 minutets corrent per estirar les cames.

En total: 288Km amb bici, 25km corrent i 1500m nedant. Podem dir que ha estat una setmana progressiva

Anem millorant!

Sembla que la cama comença a respondre bé. Avui ja he pogut córrer 35 minuts a un ritme suau i sense cap dolor. Alguna petita molèstia, però bé. Ara cal acabar d’afinar la cama, per la setmana que bé poder començar a pujar intensitat en els entrenaments de córrer.

Pel que fa la bici hem sento força bé. El cos hem responen. Amb un parellet de kilos menys ja tornaré a tenir el ritme que tenia abans del “parón” del novembre (en vaig pujar 5-6).

I el tema de nedar força bé. Avui entreno “durillo” pel que fa a la intensitat. Les 10x100 pales cada 1’30 del principi les he aguantat millor del que esperava.

Fa una setmana ho veia tot una mica negre. Avui ja ho veig tot una miqueta més clar. A veure si la setmana que bé ja puc rendir al 100% en totes tres disciplines.

Ja tinc el regal de Reis!!!

No era el que havia demanat per Reis, però s’ha presentat una molt bona oportunitat per poder tenir un electroestimulador de la marca Compex. A la web de Triavip va posar 10 unitats del Compex Runner a 299 euros amb unes ulleres de sol de regal. El preu de mercat del Compex Runner és de 550 euros.

Ara ja està carregant, i aquesta nit toca sessió d’abdominals i un estoneta amb la funció Tens (rehabilitació) al colze per alleugerir el dolor de la meva epicondolitis.

La forquilla d’aire/oli de BTT haurà d’esperar.

Sabatilles noves: New Balance MR 1080

Avui m'he firat unes sabatilles noves per anar a correr. Les que portava hem molestaven molt quan feia tirades llargues. Resulta que eren mig número més petit del que hem tocava. Fins ara feia servir un 43 o 43 1/2. Doncs ara hem toca portar un 44. O hem creix el peu o la mida de les sabatilles se la passen per....

Al final he agafat unes New Balance MR 1080

És la sucesora de la 1064. Pesa 340 gramos, i ha estat disenyada para aquells que busquen el màxim d'amortiguació i estabilitat i es ideal per a corredors neutres que pesin més de 75 kilos i en entrenaments llargs.